Serie Schwindel 2020-
2020
 |  |  |
|---|---|---|
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
En la sèrie Schwindel es realitza una reflexió entorn de l'op art (moviment artístic dels anys 60 del segle passat on feien ús de les il·lusions òptiques), la imatge digital i la seua translació al món real. Es reflexiona sobre la bidimensionalitat i la tridimensionalitat amb la manipulació d'imatges impreses. Els objectes creats en aquesta sèrie canvien segons el moviment de l'espectador davant de l'obra. Es produeix una vibració visual pareguda l’efecte moaré que observa l'espectador quan recorre l'obra d'esquerra a dreta o viceversa. Per tant la interacció d’aquest amb l'obra és essencial per a apreciar els canvis i els efectes òptics que es produeixen amb el seu moviment. No hi ha una única vista frontal de l,obra, sinó que des de la dreta o l'esquerra aquesta és diferent. Destacar la minva d'experiència amb l'objecte artístic quan es reprodueixen per mitjà d'imatges fixes, ja que l'efecte òptic de la vibració només apareix en l’observació real.
En la seua creació s'utilitzen diferents tipus de paper impresos en impressora làser amb un patró geomètric de línies grosses verticals negres. Aquestes peces es retallen, es dobleguen i s'acoblen a manera de teixit collage, que posteriorment es manipula creant unes ones que sobreïxen del conjunt i que varien el patró geomètric accentuant el seu efecte tridimensional. S'ha utilitzat una impressora làser manipulada en la qual apareixen imperfeccions aleatòriament de caràcter més orgànic i imprevisible, com línies, punts i taques de diferents valors cromàtics i zones en què es perd la tinta.
El resultat és un teixit geomètric amb apunts orgànics impresos a làser a color que trenquen amb la bidimensionalitat de la impressió en la seua manipulació. Aquestes peces són com a paisatges digitals amb caràcter tridimensional, de gran poder hipnòtic que colpegen a l'espectador provocant una espècie de vertigen, d'ací la paraula alemanya Schwindel que titula la sèrie.
En la serie Schwindel se realiza una reflexión en torno al op art (movimiento artístico de los años 60 del siglo pasado donde hacían uso de las ilusiones ópticas) , la imagen digital y su traslación al mundo real. Se reflexiona sobre la bidimensionalidad y la tridimensionalidad con la manipulación de imágenes impresas. Los objetos creados en esta serie cambian según el movimiento del espectador delante de la obra. Se produce una vibración visual parecida al efecto muaré que observa el espectador cuando recurre la obra de izquierda a derecha o viceversa. Por lo tanto la interacción de éste con la obra es esencial para apreciar los cambios y los efectos ópticos que se producen con su movimiento. No hay una única vista frontal de la obra sino que desde la derecha o la izquierda ésta es diferente. Destacar la merma de experiencia con el objeto artístico cuando se reproducen por medio de imágenes fijas, ya que el efecto óptico de la vibración solo aparece en la observación real.
En su creación se utilizan diferentes tipo de papel impresos en impresora láser con un patrón geométrico de líneas gruesas verticales negros. Estas piezas se recortan, se doblan y se acoplan a modo de tejido collage, que posteriormente se manipula creando unas ondas que sobresalen del conjunto y que varían el patrón geométrico acentuando su efecto tridimensional. Se ha utilizado una impresora láser manipulada en la que aparecen imperfecciones aleatoriamente de carácter más orgánico e imprevisible, como líneas, puntos y manchas de diferentes valores cromáticos y zonas en que se pierde la tinta.
El resultado es un tejido geométrico con apuntes orgánicos impresos a láser a color que rompen con la bidimensionalidad de la impresión en su manipulación. Estas piezas son como paisajes digitales con carácter tridimensional, de gran poder hipnótico que golpean al espectador provocando una especie de vértigo, de aquí la palabra alemana “Schwindel” que titula la serie.