2022
2021
2020
En la sèrie tricromía, desapareix el dibuix i s’utilitza la pintura acrílica, dominant la taca en les obres. És una simplificació de la sèrie ego en la que s’acota el nombre de gestos a un sol gest horitzontal de dalt a baix en la superfície amb un instrument fabricat expressament, que arrossega la pintura per les diferents superfícies: paper i llenç. També s’acota el nombre de colors, sols s’utilitzen principalment tres, concretament els tres primaris: subtractius el magenta, el blau i el groc. El més important és la superposició dels tres primaris, ja que en aquest procés apareixen de forma casual i incontrolada a l’atzar els colors secundaris i terciaris.
En la tècnica emprada quasi es copia el funcionament d'una impressora a tinta que amb un moviment horitzontal dels capçals van configurant la imatge. De vegades el resultat s’assembla als errors que ens podem trobar al treballar amb aquestes màquines. Per tant en lloc d’un gest enèrgic s’utilitza un gest més mecànic i lent que arrossega la pintura per la superfície mesclant-la entre si, en un procés incontrolable, en què la pintura excedeix la superfície amb taques plenes de colors i formes irregulars que ens emocionen.
La serie evoluciona en complexitat amb més colors i més gestos, sempre de forma vertical per a omplir tota la superfície.
En la serie tricromía, desaparece el dibujo y se utiliza la pintura acrílica, dominando la mancha en las obras. Es una simplificación de la serie ego en la que se acota el número de gestos a un solo gesto horizontal de arriba abajo en la superficie con un instrumento fabricado expresamente, que arrastra la pintura por las diferentes superficies: papel y lienzo. También se acota el número de colores, solos se utilizan principalmente tres, concretamente los tres primarios substractivos: el magenta, el azul y el amarillo. Lo más importante es la superposición de los tres primarios, ya que en este proceso aparecen de forma casual e incontrolada, al azar los colores secundarios y terciarios.
En la técnica empleada casi se copia el funcionamiento de una impresora a tinta que con un movimiento horizontal de los cabezales van configurando la imagen. A veces el resultado se asemeja a los errores que nos podemos encontrar al trabajar con estas máquinas. Por lo tanto en lugar de un gesto enérgico se usa un gesto más mecánico y lento que arrastra la pintura por la superficie, mezclándola entre sí en un proceso incontrolable, en que la pintura excede la superficie con manchas llenas de colores y formas irregulares que nos emocionan.
La serie evoluciona en complejidad en los últimos trabajos, con más colores y más gestos, siempre de forma vertical para llenar toda la superficie.